A Prop Teu

Tornaré sempre a buscar-te,
quan no et senti demanar-ho.
Quan l’ajut sigui per tu,
blau del cel en tarda grisa,
el gest amic de l’abraçada.

Per tú sempre un forat,
un segon, una paraula.
Al teu abast el meu fanal,
el meu bot, la meva barca.

I al teu cap una esperança,
-res més lluny de la recança-
dur la vida ansa per ansa.

(Jordi Marí Tur)